Els grans paisatges només resten oberts a les grans persones...
dimecres, 29 de setembre del 2010
Les fotos de la graziana.
Aixó si que es pintura arriscada, cercant el contacte amb les feres salvatges de la fauna autóctona...
Les fotos de la Graziana.
Personatges "variopintos..." fauna en perill d´extinció...pintors de paisatge disfrutant amb la seva feina...:-))
dijous, 16 de setembre del 2010
CURS DE PINTURA DE PAISATGE A HORTA DE SANT JOAN. JULIOL DEL 2010
Aquí estem una part del grup d´aquest any, just els que érem el dia de la foto. Falten El Xavi i la Laura que
s´allotgaren amb uns familiars i els altres alumnes que van venir els díes posteriors. És impossible poder fer una foto de grup amb tothom que va venir el curs...però tots aniran passant per aquest resum...:-)))
I aquí tenim a una persona molt especial i excel.lent amb el sentit literal de la paraula, ànima i alegría de Can Miralles. SALVADOR MIRALLES.
Un home donat a la seva feina, que gaudeix amb el tracte de la gent i fa que la gent es trobi ben tractada. La seva vida be que mereixeria un libre. Com ha sabut mantenir la humiltat del pastor, l´ estimació a la terra i al paisatge, per transformar aquesta saviesa per voluntat , treball i amor per la feina ben feta, a la cuina, en el tracte i en la prosperitat i coneixença del seu poble.
Tota la seva família que treballa en els dos hotels,Can Miralles i Les Capçades, les seves filles, l'Anna i la Núria en la direcció i la seva dona , la Pepita , com a contrapunt dolç però ferm a tanta energia generosa i una cuina saborosa, fan que l´estada a Horta de San Joan i
l´organització d´aquest curs sempre siguin un plaer.
Aquí el Salvador i els seus grans acudits...:-)))
COMENÇA EL CURS.
I ARA ...UN DELS TEMES QUE ENS VA TRASTOCAR MÉS EN AQUEST CURS...
Just a línici de la sessió del primer dia, es comencen a sentir els suaus i simpàtics sorollets dels esquellots d´un ramat de xais...dolça imatge esperada per uns pobres urbanites com nosaltres, per confirmar i compadir-nos de la dura i desagraïda vida dels pastors d´aquestes terres, personatges solitaris, esquerps, aliens al pas del temps i tan allunyats de la modernitat i comoditat de la nostra estimada vida urbana...
Fixeu- vos de l´alt nivell artístic i de respecte que ténen els xais d´aquestes terres.
En silenci passen per no destorbar a l´artista... i quan tots ja ens esperàvem per saludar al vell pastor arrugat per la dura feina sota el sol i els camins polserencs...
ENS TROBEM... A LA PASTORETA :-))) !!!!!
Ni Ovidi, el poeta clàssic hagués trobat una pastoreta tant fresca i àgil per cantar la seva poesía...
Pastoreta amb modelet fashion, fresc i pràctic per aguantar les altes temperatures d´aquestes conrades... amb ulleres de sol acolorides post-modernes i mòvil a la butxaca per mantenir una bona connectivitat...
Realment els temps estan canviant, quanta rao que tenía el Bob Dylan...
Modelets fashion de calçat específic per anar a pintar al camp.
Observeu la gran importància de la combinació cromàtica i d´estils amb evidents intencions de camuflatge per afavorir la concentració de l´artista en plena natura...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)