I ARA ...UN DELS TEMES QUE ENS VA TRASTOCAR MÉS EN AQUEST CURS...

Just a línici de la sessió del primer dia, es comencen a sentir els suaus i simpàtics sorollets dels esquellots d´un ramat de xais...dolça imatge esperada per uns pobres urbanites com nosaltres, per confirmar i compadir-nos de la dura i desagraïda vida dels pastors d´aquestes terres, personatges solitaris, esquerps, aliens al pas del temps i tan allunyats de la modernitat i comoditat de la nostra estimada vida urbana...

Fixeu- vos de l´alt nivell artístic i de respecte que ténen els xais d´aquestes terres.

En silenci passen per no destorbar a l´artista... i quan tots ja ens esperàvem per saludar al vell pastor arrugat per la dura feina sota el sol i els camins polserencs...

ENS TROBEM... A LA PASTORETA :-))) !!!!!

Ni Ovidi, el poeta clàssic hagués trobat una pastoreta tant fresca i àgil per cantar la seva poesía...

Pastoreta amb modelet fashion, fresc i pràctic per aguantar les altes temperatures d´aquestes conrades... amb ulleres de sol acolorides post-modernes i mòvil a la butxaca per mantenir una bona connectivitat...

Realment els temps estan canviant, quanta rao que tenía el Bob Dylan...